27 de maig 2012

L'OBSAM i IEO organitzen conferències sobre el medi marí de Menorca


L’Estació Jaume Ferrer (IEO – Centre Oceanogràfic de Balears) i l’Insitut Menorquí d’Estudis (IME) organitzen durant el 2012 uns seminaris científics, en el marc del Conveni de col·laboració signat entre l’IME i l’IEO l’octubre de 2011 per al desenvolupament conjunt d’activitats d’investigació en ciències marines.


26 d’Abril: La problemàtica de les algues invasores, Marta Sales (IEO-IME), Rafel Quintana (IME) i Eva Marsinyach (IME). Lloc: IME.
31 de Maig: Cartografia dels fons marins de Menorca, David Carreras (OBSAM-IME) i Joan Moranta (IEO). Lloc: Estació Jaume Ferrer.
28 de Juny: Les poblacions de peixos vulnerables i els factors que condicionen el seu reclutament, Ricard Borràs (Parc Natural Albufera des Grau), Rafel Quintana (IME) i Amalia Cuadros (IEO). Lloc: IME.


Per més informació (programa en pdf)


Life+RENEIX: Recuperació de la zona de Binimel·là

La zona de Binimel·là-cala Mica, una de les joies de la costa nord, conforma un dels principals llocs d’atracció turística de Menorca, un paratge espectacular de tots conegut per les platges verges i el paisatge que les envolta. 

A més d’aquests trets més visibles i coneguts, la zona té un valor incalculable per la biodiversitat que alberga així com per la seva geologia. Entre els valors més destacables podem mencionar els extensos sistemes dunars (que com sabem, juntament amb la posidònia, o “alga”, són l’assegurança de futur de les platges), les zones humides, autèntics refugis per a la fauna silvestre, i les comunitats vegetals de zones rocoses del litoral, que en aquesta zona presenten algunes de les formes més singulars de l’illa amb algunes poblacions úniques d'espècies de la flora de Menorca i de les Balears. La planta coneguda amb el nom de socarrell bord (Femeniasia balearica) és única en el seu gènere i és exclusiva de Menorca, és a dir que no la trobam a cap altre indret del món. Només sobreviu a tres zones de la costa de Menorca i a Binimel·là-cala Mica és on es troba la seva principal població. Aquest socarrell és una de les espècies de màxima protecció a tota la Unió Europea, que la té catalogada com espècie prioritària. 
Aquesta zona ha patit i pateix algunes problemàtiques han anat degradant la imatge del lloc i els seus valors naturals i paisatgístics. L’inici d’una urbanització als anys 70 va suposar un gran moviment de terres i l’obertura de vials urbanístics que avui dia romanen oberts i han anat degenerant en una extensa retícula de vials i zones erosionades que amenacen els valors de la zona així com la seguretat i la qualitat de les visites. 



Especies i hàbitats objecta del projecta Life+RENEIX:



Atesos els valors de la zona de Binimel·là i les amenaces que afecten la conservació del patrimoni natural, el projecte LIFE+RENEIX pretén dur a terme una restauració integral de la zona per millorar el seu estat de conservació, posar en valor aquest patrimoni i contribuir a la satisfacció de tots els visitants de la zona.

Els objectius de la intervenció del projecte LIFE+ RENEIX a la zona de Binimel·là són:
- Recuperar els hàbitats d'interès comunitari i les espècies endèmiques i singulars de la zona, i, en especial, les comunitats de socarrells i l’espècie prioritària Femeniasia balearica.
- Recuperar morfologies i regenerar zones de desmunt, així com el curs d’un torrent i el seu hàbitat associat 
- Controlar els processos erosius existents generats pel trànsit incontrolat de vehicles i de persones.
- Prevenir la proliferació d’accessos rodats incontrolats i eliminar vials abandonats.
- Informar i sensibilitzar els visitants sobre la importància científica i ecològica de la zona.
- Augmentar el coneixement sobre els valors ecològics de la zona d'actuació i del seu estat de conservació.

El total pressupostat per a les actuacions que es realitzen a la zona ascendeix a . Aquestes actuacions s’acompanyaran de campanyes informatives a la població local i als visitants, per donar a conèixer la riquesa d’aquest patrimoni i la importància de conservar-lo per a les generacions futures. Una major consciència social sobre els valors naturals contribueix, sens dubte, a un ús públic més respectuós amb el medi natural.